Un poema tardorenc de Joan Margall


Per aquests dies, a on la tardor cada dia va fent-se més evident, un bonic poema del mestre Joan Maragall

Tardor

Ah!... l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors del sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
de la fulla, i en el cel, buit d'orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els captards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s'agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d'hivern torrat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís