Ghent: primeres impressions


Ja fa un parell de dies que estic per Ghent. L’arribada ha estat força plàcida, tot i que encara no he tingut gaire temps de situar-me. Dissabte vaig arribar i ja m’esperava la dona del B & B a on estic. És molt bona dona i de seguida em va dir si volia anar a passejar. Vam anar caminant una bona estona pel costat del riu navegable que hi ha prop de l’apartament durant gairebé una hora. Vam arribar a un bar i allí a em va convidar a un cafè flamenc: cafè, nata, i ginebra! De tornada cap a l’apartament em va dir que li havia pujat l’alcohol… vam entrar en un parc a fer una volta i llavors no en sabia sortir! Va ser divertit. Un cop de nou ja a l’apartament, vaig aprofitar per desfer maletes i començar-me a familiaritzar amb l’entorn i amb la ciutat. Durant la resta de la tarda vaig anar al centre amb el tramvia, però ai las! a les 6 tot tancat. Així, que de nou cap a l’apartament, no sense abans passejar una estona pel barri històric. Ahir al matí vaig aprofitar per fer un vol també per la ciutat. Prop de l’apartament amb vaig trobar amb un gran mercat setmanal, i ja un cop al centre de la ciutat, i de casualitat, vaig coincidir amb en Sebastià, el noi que conec de la UdG. L’havia intentat trucar i no havia pogut! Vam fer un vol, una birra, dinar i després ja cap a casa. I al vespre, mentre llegia, estava asseguda a la cadira i de cop... barrabam, per terra! Se’m va trencar! Les primeres hores a aquest racó de Bèlgica estan essent molt agradables. L’única pega que de moment he trobat és que al centre de la ciutat estan fent obres i arribar-hi esdevé una bona odissea. A més, la senyalització no està gaire ben feta i tot és en flamenc, així que per als turistes encara tot es complica molt més!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís