Cal un circ mediàtic?

Ahir comentava que les paraules solidaritat i humanitat han reprès tot el seu sentit amb l’alliberament dels miners xilens. Però d’aquesta gran història, de la qual tot els món n’hem estat espectadors, ja sigui via internet o via televisió, hi ha un aspecte que no m’agrada. La globalització ha permès poder seguir-ho en directe, però també ha augmentat perillosament la morbositat. M’explico: arran del pou, ple de televisions, el president de Xile, el de Bolívia (país d’un dels miners), família, etc. Fins aquí, a parer meu, encara. Però, i tot el que vindrà després? Un miner ja s’ha decidit a explicar la seva vida en un llibre, altres ja han venut exclusives des de no sé quants metres de profunditat, s’estan planejant pel·lícules, sèries, etc. Espero que tot això no descohesioni un grup que s’ha fet fort en l’adversitat, en el qual s’han aguantat uns a altres en els moments difícils. Que els diners i l’afany de fama trenquin aquell sentiment que imagino que els mals moments ha fet teixir. Deixem-los viure en pau, poder gaudir d’aquesta segona oportunitat que els hi ha donat la vida i no en fem més un circ mediàtic. Senzillament, és la meva modesta opinió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís