Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquí a Ghent, i en general als països nòrdics que he visitat, s’estila moltíssim l’ús, altament recomanable per la salut i pel medi ambient, de la bicicleta. Hi ha una bona colla de carrils bici, tots molt ben delimitats, amb semàfors, entrades, etc. Una cosa que em sorprèn, i molt, car a Catalunya això no passa, és que els conductors de vehicles motoritzats, ja siguin cotxes, busos o motos, sempre deixen passar les bicicletes, no com passa a Catalunya, que de seguida et premen el clàxon. També m’ha sorprès que no hi ha gaires motocicletes, i moltes van pel carril bici, ja que és pels dos tipus de vehicle. D’altra banda, hi ha una gran equipament d’utillatges per afegir a la bicicleta: carros per portar els nens, carros per portar els nadons dins dels seus bressols, bicicletes que s’adapten a les dels pares per tal que els nens aprenguin a circular, etc. I també indumentària pel fred i la pluja. He de confessar que plovent ja em fa més mandra agafar la bicicleta, però per molts oriünds, no, ja que faci fred o plogui els veus pedalant. Potser algun dia d’aquests m’atreveixo a desafiar les gotes de pluja.... J
Comentaris