Un poema d'Ovidi Montllor

Un preciós poema del gran Ovidi Montllor... almenys a mi em fa posarl a pell de gallina! :-)

A la sortida del sol

Ovidi Montllor

A la sortida del sol,

t'esperaré.

Allà on tu saps que t'espere,

a lo darrer.

I amb un farcell a l'esquena

de cadascú,

marxarem amb el que és nostre,

tot al damunt.

Potser triguem més o menys,

això no escau.

L'important és aconseguir-ho

fent enrenou.

Un cop tot aconseguit,

no pararem,

doncs convé millorar coses

o ens morirem.

Allà on tu i jo serem

com tants i tants,

un país només d'humans,

no hi ha gegants,

allí arribarem de nit

i sense llit.

Però tu no t'amoïnes,

recorda't bé;

doncs l'endemà...
A la sortida del sol

t'esperaré.