Un homenatge, que per fi ha arribat


El proppassat cap de setmana, a Gandesa, a la capital de la Terra Alta es va celebrar un homenatge, que per bé, ue amb retard, per fi s’ha celebrat. Un homenatge als morts a la batalla de l’Ebre. Va ser tant gran l’expectació creada, que més de 5000 persones van assistir a l’acte, previsions que van desbordar els organitzadors i que van obligar que l’acte es tornés a repetir. Com ja he contat altres vegades al bloc, el germà de la meva àvia, l’oncle Narcís, que aquesta setmana si fos viu, celebraria la seva onomàstica, morí en aquesta cruenta batalla. I l’èxit de l’homenatge recorda als qui ens governen que la memòria històrica encara persisteix, per molts que alguns s’obstinin en voler-la amagar, i que totes aquelles persones que perderen la vida allí encara són vives en moltes llars i molts cors. I convé no oblidar, perquè mai una barbàrie com aquella es torni a repetir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís