Per fi, un final feliç!


Avui s'ha pogut celebrar, per fi, una bona notícia. Els 33 miners xilens, després de gairebé tres mesos de reclusió sota terra, han pogut sortir a la superfície. Des del passat 5 d'agost, aquestes 33 persones, amb les seves famílies, han viscut un calvari. Però per una vegada el món ha funcionat, l'energia de la solidaritat s'ha fet més palesa que mai, el veritable nom i sentit de la vida han esdevingut realitat. Ha costat molt d'esforç que aquests 33 treballadors hagin pogut tornar a la superfície i reunir-se amb les seves famílies, els seus amics, amb la seva gent. Per a ells comença una nova vida, han tornat a renéixer. I més que mai m'he emocionat, perquè deixant de banda el circ mediàtic, els sentiments, l'amor, la vida, han estat més presents que mai a Xile i arreu del món. Enhorabona a tots ells, a totes les seves famílies i també a totes les persones que han fet possible el rescat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís