Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El proppassat 22 de desembre vaig tenir la sort de poder assistir al partit entre les seleccions nacionals de Catalunya i Argentina. El resultat va ser favorable a la selecció del meu país, 4 (Bojan, Sergio Garcia, Sergio i Moisès) a 2. Gairebé 53000 persones deixaven un Camp Nou mig buit o mig ple, segons com es miri. L’ambient a la graderia va ser genial; grans i xics cantant i gaudint de l’espectacle futbolístic i també de la festa prèvia. Emocionava també veure infants amb discapacitats recollint les pilotes. A més, però, l’ambient era de reivindicació. Prou partits de “costellada”. Volem la oficialitat i poder competir, car crec que faríem un bon paper i un bon joc, tal i com va demostrar ahir l’equip de Cruyff. També notable l’escridassada al president Montilla. Crit d’atenció que ja n’estem tips de tanta cara bonica i pocs fets. El camp s’hauria d’haver omplert, però no totes les seleccions per un partit amistós són capaces d’arrossegar 53000 ànimes... El temps, les dates poc adequades potser van ser dos factors que van influir a que no s’omplís més. Però també va ser un bon dia per veure que darrere nostre pugen generacions altament compromeses amb el país, amb ganes d’aconseguir seleccions oficials i la independència d’aquesta terra. Una nit per comprovar que Oleguer s’ha convertit en l’estendard d’aquest equip pel seu compromís amb la selecció, però que també hi ha molts jugadors que s’impliquen en aquest projecte capitanejat per Cruyff i Òscar Garcia. Una nació, una selecció!
Comentaris