Malus domestica


Malus domestica
Embolcallada de verd,
de groc o fins i tot de vermell,
et dibuixes davant meu.
Flairo la teva aroma,
Intueixo la teva tèbia dolçor,
La suavitat del teu cos.
La boca se’m fa aigua,
talment com han de ser de sucosos
els teus indrets més recòndits.
Només mirar-te,
i amb el gest de prendre’t
entre les meves tremoloses mans.
el cor se’m desboca,
palpitant d’anhel.
Entretant la respiració s’accelera
fins a esdevenir panteix.
I per fi
mossego la poma del desig

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís