Cagatió

Avui és la nit en la qual una bona colla d’infants de Catalunya faran cagar el tió. Picaran el tronc que han alimentat durant unes quantes setmanes, amb tota la il·lusió del món per tal que aquesta nit el cagui els regals que li han demanat. Una tradició ben arrelada a la nostra terra, igual que l’Olentzero ho és al País Basc (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ti%C3%B3_de_Nadal). Però la globalització imperant en aquest món provoca que aquesta tradició tant nostrada vagi essent substituïda pel Pare Noel, que teòricament baixa per les xemeneies a portar regals. Aquest personatge, oriünd de les terres nòrdiques, però que certa multinacional que ven una beguda de cola, ha estès arreu del planeta per ajudar a vendre el seu producte, és qui ara porta els regals... Però aquesta nit, a cantar ben fort, que el tió ens cagui torró i tot allò que li demanem! Encara tinc vives a la memòria les imatges de quan de nena, al costat de la llar de foc, amb els avis i els pares ben atents, picava el tió i li cantava la cançó perquè em donés el que li demanava: una nina, algunes llepolies o un llarg etcètera, després que diligentment me n’anés a amagar i pogués “cagar” amb tranquil·litat! Quins records tant boncis! Visca el cagatió !
I parlant de tradicions nadalenques nostrades.... visca també el caganer!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ti%C3%B3_de_Nadal