Melangia familiar

Asseguts al voltant d’una taula, fem gresca i xerinola. Mengem, bevem i somriem. De sobte, no se sap ben bé d’on apareix un àlbum de fotografies. Les més antigues, en blanc i negre, es barregen amb les fetes en càmeres digitals, plenes de tots colors. El rostre dels avis absents alhora que presents, la cara de l’oncle Narcís, multituds de cares vistes només unes poques vegades. Imatges que fan retornar a la més tendra infantesa, veure com els cossos es van transformant amb el pas dels anys, perdent en innocència i guanyant en experiència. Reviure moments i retornar per uns instants a llocs plens de records... Tota una tarda que de records i melangia, d’afirmació de sentiment i d’amor envers els meus...
(La foto és de l’oncle Narcís, el germà de la meva àvia Remei...)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís