Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir va ser el dia en honor a la constitució espanyola, la constitució del país veí que em ve imposada. Sota el pretext d’aquest llibre carrincló, s’està debatent si l’Estatut de Catalunya és constitucional o no. Un Estatut, a parer meu, faltat d’ambició, però de moment, la carta magna que ha de guiar Catalunya. Mentrestant es dedica un dia a un text que no és res més que una presó i al meu país se li neguen el dret de decidir sobre el seu futur i la seva llibertat. No és la meva constitució, l’espanyola, ni mai ho serà. Un Estatut sense lligams al país veí hauria de ser la guia per uns Països Catalans lliures. Ho podrem celebrar l’any vinent? Esperem que sí!
Comentaris