Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir vam començar desembre, l’últim mes de l’any. El mes de Nadal i de Cap d’Any. Però per la societat de consum que ens imposa sistemàticament el capitalisme, ja fa mesos que és Nadal. Aparadors plens de postals nadalenques, pares noels ja pels carrers... Dissabte passat, a Girona es va fer fins i tot una encesa pública dels llums de Nadal... I els carrers ja estaven plens de gent fent les compres nadalenques! Sincerament, no entenc aquest consumisme boig per intentar demostrar que ens estimem... Realment només ho fem per Nadal? La solidaritat només és aquests dies? Realment, la festa de Nadal, a parer meu, siguis cristià o no, hauria de romandre com una festa d’unió i de concòrdia... i no del consumisme... I això que només estem a 1 de desembre... 
Comentaris