Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aminatou Haidar és el nom d’un activista sahrauí que ha estat en vaga de fam durant una bona colla de dies, concretament 32, a l’aeroport de Lanzarote. He seguit el seu cas, tot i que no de manera exhaustiva. Aquesta dona, resident a Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental, no se li permetia el retorn a la seva pàtria, ja que no tenia el passaport marroquí, l’estat del qual el Sàhara Occidental es vol independitzar (més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Aminatou_Haidar). Diversos països s’han implicat en la lluita d’aquesta dona vers el seu poble i perquè es compleixin els Drets Humans. Sortosament, s’ha aconseguit una sortida a aquesta trista situació i Haidar ha pogut tornar a Al-Aaiun. Tan de bo aviat el Sàhara pugui celebrar el seu referèndum d’autodeterminació, sense les traves que li posa el Marroc i pugui aconseguir l’anhelada llibertat. Però alhora em fa molta ràbia la hipocresia del govern espanyol, que dóna suport a la consulta d’autodeterminació al Sàhara i s’oposa als referèndums que es realitzen a Catalunya... Molta pudor a hipòcrita, no, fa tot això?
Comentaris