Proves (de la vida)

Les dues assegudes a un pedrís repassen les seves vides actuals, però amb una accentuat deix de nostàlgia a les paraules. Somnis que semblaven oblidats reviscolen de nou sota els raigs de sol esmorteïts de finals d’estiu. Parlen de les proves de la vida, de saltar obstacles, del passat i de l’esdevenidor. Els somriures es mesclen amb llàgrimes, les pors es barregen amb anhels. Fan balanç i s’abracen per sentir els batecs de les històries viscudes i de les que han de venir. De sobte, la fresca de la tardor amatent les fa marxar de la bucòlica postal que tenien davant dels seus ulls. Es miren: estan vives i tenen davant tot un món de somnis on endinsar-se. Qui sap, potser es faran realitat, però sinó la il·lusió de la fantasia ja l’hauran viscuda!

Comentaris

anna ha dit…
evita, ara m'has fet plorar....no tinc paraules...preciós l'escrit petita...una abraçada.
Evita ha dit…
Anna,
així és la vida, un compendi de somnis per viure en la fantasia i/o en la realitat, no? Un petó!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol