Una lletra preciosa

Rememorant pels viaranys de la memòria (gràcies a Internet!), he retrobat la lletra d’aquesta cançó dels mítics Esquirols

MÉS ENLLÀ D’UN ADÉU

Quan l’adéu és a reveure
i el cel és clar,
quan brolla l’herba verda
allà al quintà.
Quan tot just és oblidada
l’última por,
quan l’home porta als llavis
una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor,
i l’infant que et dóna la mà,
tendresa
esdevé força per lluitar.
Quan l’adéu és caminada
i el camí ple
de pols i de petjades
de cants i fets.
Quan el bram de la tempesta
porta la por,
quan l’home llança queixes
sense ressò.
Un company esdevé germà
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble
esdevé força per lluitar.
Quan l’adéu és una reixa
d’una presó
i els somnis es desvetllen
en la foscor.

Quan el grinyol d’una porta
és l’últim cant,
quan l’home mata l’home
en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó
i la sang fa bullir la sang,
l’asfíxia
esdevé força per lluitar.