Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Diumenge vinent, el dia 13, a la localitat maresmenca d’Arenys de Munt se celebrarà una consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya, amb el suport de l’ajuntament d’aquesta localitat. Però ara una jutgessa vol impedir aquest acte de democràcia sota el pretext que no és constitucional. Fins i tot l’alcalde va haver d’anar a declarar! I amb quina constitució es basa aquesta senyora? En la que tenim imposada per l’estat veí? Quina constitució és aquesta que no reconeix el dret d’un poble de decidir lliurement sobre el seu futur? Una consulta, malauradament no vinculant però que ha alertat enormement els espanyols. De què tenen por, de que vulguem ser lliures? Que se’ls talli l’aixeta del finançament? I quina democràcia és aquesta que no vol una festa de la democràcia però que per contra deixa via lliure a la realització de manifestacions de marcat caràcter feixista? El dia 13, jo votaré sí, sí a la independència del meu país, i votaré no a la censura i al feixisme! La perseverança ens acabarà donant el fruit de la llibertat! 
Comentaris