Formentera

Fa una setmaneta, avió vers les Illes Balears, concretament fins a Eivissa, a on una recent tempesta havia fet estralls. I sense dilació, ferri cap a Formentera. En arribar a aquesta petitona illa mediterrània, a buscar lloc per omplir la panxa i a voltar per l’illa. El primer jorn ens va portar al cap de Babària, a on cel i mar es confonen, sota la imatge del far i de la torre de vigilància. I acompanyant aquest idíl·lic racó, unes fites de pedra que els visitants hi deixen en forma de record. Com no, per no trencar la tradició, també hi vaig deixar la meva fita! Amb el cotxe de lloguer ens vam dirigir cap a Sa Punta, a on vam fer una passejada deixant-nos endur per la tranquil·litat i la immensitat del Mediterrani, Per finir la tarda, a veure les salines formenterenques i a Ses Illetes, a on les cristal·lines aigües convidaven a banyar-se, però malauradament, no portàvem el banyador al damunt. La sorra blanquinosa, amb la posta de sol al fons i la tranquil·litat foren per mi un regal per acabar el jorn. Finalment, sopar a Es Pujols, un petit i encantador poblet amb una platja de postal i a descansar la el cos i la ment....
(La foto correspon a una de les fites que hi ha al cap de Babària)