Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El proppassat cap de setmana se celebrà a la capital de la Segarra, l’Aquelarre, una nit de foc i bruixeria. Allí, enmig de la nit, les bèsties del foc ompliren la ciutat de festa, concerts i disbauxa. I el marc de tant esotèrica festa, immillorable, la preciosa Cervera. També digne de menció és el mercat esotèric i artesanal que té lloc durant l’Aquelarre, dins de les instal·lacions de la que fou la primera Universitat de Catalunya. Carrers i carrerons a vessar de gent gaudint de tant nostrada festa, diables eixint d’aquí i d’allà per sorprendre als despistats, la nit convertint-se en dia i per acabar, l’escorreguda gegantina del mascle cabró. Una festa que no havia tingut oportunitat de gaudir i de la qual em queden moltes ganes de tornar repetir!
Comentaris