Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquest estiu ha esclatat a la gran capital, a la Barcelona cosmoplita un immens cas de corrupció. Es va revelar que el president del patronat del Palau de la Música Catalana, Fèlix Millet ha comès una estafa de proporcions inimaginables. Diners i més diners a la butxaca d’aquest senyor i dels seus còmplices. Em pregunto com pot haver passat tantes auditories sense que ningú s’adonés de l’estafa que estava cometent aquest “senyor”. Tot aquest cas de corrupció i estafa també ha posat a la llum que la burgesia encara té un pes importantíssim en el nostre país. Una burgesia que es reuneix cada final de mes a Barcelona per decidir estratègies de futur, segons algunes fonts periodístiques (que caldria contrastar, car no val a creure’s tot el que diuen els periodistes J ). Una burgesia que sovint està enganxada a Espanya per la por de perdre quota de mercat al país veí, una burgesia que es ven sovint pels seus interessos i per enriquir les seves arques. És hora que Catalunya es desempallegui d’aquest llast i aquest país comenci a caminar guiat per les persones i no pels diners... Fins quan més estafes impunes? 
Comentaris