Ella


Ella

Somriu, tímidament.
I calla.
Els seus ulls escruten,
Potser el seu voltant,
Qui sap si l’horitzó.

Continua asseguda,
Mentre es rossega les ungles,
Com ella, preadolescents
Les cames se li mouen desacompassadament

Ha desdit d’intentar-ho
Demanar de participar
En un joc de final d’infantesa.
Ments obtuses,
li diuen que no segueix
els cànons de bellesa.

Còrpora en formació,
I tot i l’esperit de rebel·lió,
No pot evitar sentir
El plor de la soledat
De qui no se sent valorat,
per no tenir el cos,
que li imposa el capital i la societat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís