Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquests dies hi ha una gran catàstrofe humanitària en aquests dos països asiàtics. La natura indomable ha fet de les seves, arrasant el que ha trobat al seu pas. Imatges tristes, famílies trencades, tristesa que ho amara tot. A Birmània l’ajuda humanitària arriba amb comptagotes, no se sap gaire informació, ja que la dictadura militar és desgraciadament un mur infranquejable. I a la Xina, tres quarts del mateix. Tan de bo ben aviat surti el sol per a tota la gent que pateix aquests dies en aquests dos indrets del nostre planeta. Una abraçada i molta força per a totes elles i ells. 
Comentaris