Diferents

Gairebé cada dia al migdia, de camí cap a casa em trobo un grup de professors i professores d’una escola d’educació especials envoltats d’infants diferents. A vegades cares absents, altres amb cadires de rodes, altres agafats de la mà dels mestres o entre ells. Reconec que cada dia se m’encongeix i entendreix el cor. La valentia dels mestres i la il·lusió per fer feliços a aquests infants, les seves mirades innocents, els seus somriures francs, un estímul per continuar saltant les meves minses dificultats diàries. I me n’adono de com en sóc d’afortunada amb la vida que tinc. Parafrasejant la Violeta Parra, “Gracias a la vida que me ha dado tanto”.

http://www.youtube.com/watch?v=WyOJ-A5iv5I

Comentaris

may ha dit…
A vegades, sobretot al principi, i sobretot quan tenen alguna crisi...el cor se'm fa petit i ploraria d'impotència.

Però sovint ens ho passem bé, riem, juguem, sentim, sense gaires voltes, sense gaires raonaments, sense masses records, sense massa futur, simplement, disfrutem del moment.

*una abraçada*

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís