El camp d'Argelers (II)

Divendres passat vaig visitar el camp d’Argelers. Ja feia temps que hi volia anar. En aquella tranquil·la arena, avui acollidora de centenars de cossos àvids de banys de mar, de sol i de relax, s’hi amaga el patiment de milers de persones que van perdre-ho tot per una guerra estúpida i cruenta. I em vaig emocionar, vaig quedar obnubilada per l’energia de patiment que s’hi desprèn, per la memòria de tants infants i no tant infants que van perdre la il·lusió i en molts casos la vida. Aixafada per una història que sembla molt llunyana però que molts dels nostres àvies i avis van viure en pròpia carn; i trista de veure que en molts llocs del planeta tota la tristesa hi dolor allí latents es repeteixen incessantment. I desesperançada de veure que no n’ aprenem de les coses dolentes del passat...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís