Relació (un petit conte)

Els inicis d’una relació sempre són difícils, ja ho sé, en sóc ben conscient. Encara recordo la primera vegada que et vaig veure, en un aparador de la ciutat. Tota esvelta, bella, acompanyada de la teva germana bessona, idèntica a tu! Em vas seduir, corprendre, amb la teva forma de ser i el teu esclat de colors. Em costà algun que altre euro poder-te conquistar (i ho vaig fer ben de gust!); de seguida començàrem una relació, sempre amb la teva bessona fent-nos costat. Ens hem hagut d’adaptar l’un a l’altre; ara cedeixo jo, ara m’acoblo i m’adapto jo a tu. I així ja portem un parell de mesos. Et cuido diàriament, però estem estancats. Ja sé que tens por a fer-me mal, i que cada nou jorn fas un esforç perquè no hi hagi friccions entre nosaltres. Però tu també saps que hi poso de la meva part; et deixo respirar quan crec que la pressió pot amb tu i deixo uns dies de descans al nostre estrany lligam a fi d’evitar el nostre divorci. Procuro ajudar-te tot posant pegats a on crec que el nostre maridatge va coix. Ja ho saps que m’agrades, que em proporciones una comoditat poques vegades coneguda fins al moment als meus peus, però estimada bamba, pots deixar de fer-me sortir butllofes al dit petit del peu esquerre?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís