Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
En Franki fa dies que no dorm a casa. I no perquè estigui de vacances. I no perquè no vulgui. En Franki està segrestat pel sistema judicial espanyol, que l’acusa de voler despenjar (i segons aquest mateix anacrònic sistema judicial també d’ultratjar) una bandera espanyola durant una cercavila durant la Festa Major de Terrassa del 2002. El fiscal li demana gairebé tres anys de presó. I en Franki nega i torna a negar els fets dels qual se l’acusa. I jo me’l crec, li dono tot el meu suport. Estic tipa que es vulgui criminalitzar la cerca pacífica de la llibertat sota el pretext d’ultratjar un tros de drap, llegat d’un règim franquista que encara no ha desaparegut. Franki, et volem a casa, s’ha acabat callar, s’ha acabat abaixar el cap i deixar-nos trepitjar per mentides! Endavant amb la lluita, pacífica, per la llibertat d’expressió i la llibertat de la nostra terra!
Comentaris