Immensitat

Planúria vigilada per muntanyes. Indòmit i silent un petit rierol, després de banyar penya-segats mil·lenaris, esquerda la plana de vinyes que més tard, després d’un llarg repòs, oferiran el vi que omplirà cossos ardents i cossos adormits. Ocells cercant tempesta o serenitat, vols nupcials o vols irreals. Castell enrunat, altre temps majestuós. Xiscles d’infants, jocs, tot sota l’atenta mirada de l’astre rei... I amagats darrere els matolls, l’home de Talteüll i la seva família, igual com els cérvols i les cabres, observen encuriosits aquesta estampa d’un dia de primavera de 2008...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís