Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Girona, la ciutat immortal que enguany celebra el bicentenari de la Guerra del Francès, està guarnida. Tots els colors de l’arc de Sant Martí la poblen, amagats dintre dels pètals de múltiples varietats de flors i arbres. Patis, carrerons, llocs llegendaris amb innombrables històries viscudes entre parets, estan de festa. L’olor es contagia, els colors t’impregnen el cor perquè no sigui únicament poblat de negre. Benvinguts al paradís, benvinguts a la màgia de la natura, benvinguts a l’indescriptible i màgic temps de flors!
Comentaris