evita

Ens llevem aviat i després d’una reparadora dutxa, ens disposem a continuar el nostre periple turístic. Tot i que no ho volíem, en Ton i la Júlia ens preparen un deliciós esmorzar a casa seva, amb productes de la terra i també un deliciós té que amb menta i fulles seques de cireres per endolcir-lo. Mentre acabem d’esmorzar coneixem a la Noemí, la filla gran del matrimoni, una simpatiquíssima noia que ens farà de guia durant el matí.   Anem al Palau cultural ( http://en.wikipedia.org/wiki/Cultural_Palace_in_T%C3%A2rgu_Mure%C5%9F ), a on paguem els leus o rons ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Leu ), la moneda de Romania. Hi entrem i fem una volta per tot el Palau, impregnat d’arrels hongareses. Després de la visita, ens acomiadem de la Noemí, en Ton i la resta de la família i reprenem la marxa. La següent parada del viatge la fem al lacu Ursus ( http://www.panoramio.com/photo/3906995 ) , el llac de l’ós, ja que originàriament tenia aquesta forma. Està localitzat al poble de Sovata ( ht...

El diumenge a la tarda marxem cap a l’aeroport de Barcelona, a on després de fer una bona estona de cua, aconseguim embarcar. Abans de fer-ho, però, ja em poso de mala llet quan un Guàrdia Civil, sense solta ni volta, em demana la documentació quan ja he passat tots els controls preceptius. L’embarcament resulta caòtic i acabem marxant amb retard. Finalment, arribem, passada la mitjanit hora romanesa. Passem una estona intentant agafar les maletes a l’aeroport de Baneasa enmig d’empentes i un enorme caos. Quan ho aconseguim, sortim i ja ens espera el cotxe de lloguer. Fem uns quants quilòmetres fins a arribar a un motel, prop de Càmpina, a on ens allotjarem durant la primera nit. Prop de l’hotel hi ha un petit pou de petroli. És de nit i no em puc fer gaires impressions de la país, però em crida l’atenció el bon estat de les carreteres... i desgraciadament, un elevadíssim nombre de gossos abandonts i morts als vorals de la carretera. Un cop arribem al motel, sopem i bevem una cervesa a...

Des de la bella Berlín, una cançó preciosa de Pau Alabajos que parla d'aquesta ciutat... Una nit a Berlín Una nit a Berlín a cos descobert, sense escut ni cuirassa, mirant-nos als ulls. Una nit a Berlín de grans confessions: traiem els dimonis a passejar. Una nit a Berlín deixant-nos la pell en cada paraula que pronunciem. Una nit a Berlín parlant del passat, amb les galtes humides i el cor fet un drap. Una nit a Berlín vagant pels carrers, perdem, de seguida, la noció del temps. Una nit a Berlín comptant cicatrius, sumant les ferides que compartim. Una nit a Berlín, seguim conversant, contant-nos misèries en un vell sofà. Una nit a Berlín, som dos confidents, guardant les distàncies per a un altre moment. Una nit a Berlín temptant a la sort, intente besar-te i no em correspons. Una nit a Berlín, ens quedem callats durant una estona, agafats de la mà. Una nit a Berlín, se’ns ha fet molt tard: t’acompanye a casa, abans de marxar. Una...

Com gosem dir estranger al nostre veí? Com goses (Mesclat) Si tens un déu que és jueu i gastes gas algerià. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si menges pasta italiana i et fumes un havà. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si agafes una turca bevent whisky escocès Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí i te'n vas a fer l'indi amb el teu cotxe japonès. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si plantes la canadenca tot fumant costo afganès. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si menges cols de Brussel·les mentre et fan un francès. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si a casa tens un canari, i el teu rellotge és suís. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si utilitzes la i grega per escriure el teu país. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Tant si duus americana com mocador palestí. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si beus aigua de Colònia quan se t...

No fa pas gaire va morir l’escriptor de Quart (Gironès) Miquel Pairolí. He de reconèixer que coneixia la seva faceta d’articulista a El Punt, però no la d’escriptor. Va ser la seva malaurada mort la que em va empènyer a comprar aquesta delícia de llibre que és “Octubre”. El vaig començar a llegir a Menorca, el vaig continuar a Taltaüll i el vaig finir en un tres i no res a Girona. El llibre és un dietari ple de saviesa, de quotidianitat. L’escriptor, un gran erudit, et transporta amb les descripcions que fa de les melodies i dels concerts que ha escoltat, el fa reviure l’olor de la terra, l’origen de la vida, tot impregnat de naturalitat i poques ornamentes en el manuscrit.  Retalls de la seva vida que poden acabar essent retalls de la vida de tots. Tota una introspecció de l’autor que pot ser la d’un mateix. I una preciosa frase que m’ha captivat (entre unes quantes més): “La personalitat construeix la persona com l’orgull tendeix a destruir-la”.

Avui és el post número 1000. Fa molts dies que comparteixo aquí emocions, relats, experiències de viatges, poemes que m’han corprès, discos que m’han encantat, novel·les que m’han sacsejat d’una manera o altre. 1000 dies de compartir un trosset de mi, de poder dir el que penso, d’expressar-me, de sentir-me més viva. Gràcies a tots els que de tant en tant passeu per aquí! J Deixo una cançó que m’encanta, El país de l’olivera , d’Obrint pas!

Durant aquestes vacances he pogut llegir el llibre de l’escriptora Sílvia Alcàntara titulat “La casa cantonera”. Aquest és el segon llibre de l’escriptora, una història que transcorre en una tarda però que alhora engloba dècades, secrets, mitges veritats i històries entremesclades en un petit poble. Tot una madeixa de sentiments que es desvetllen a la mort d’una senyora i que deixen que totes les emocions contingudes durant anys i panys aflorin i remoguin les vides i les consciències dels protagonistes. Una novel·la àgil, dinàmica, que enganxa, amb un llenguatge planer i uns personatges quotidians, sense excessos. Una història totalment recomanable! Bona lectura!