Munic, dia 3 (28 de juny de 2015): de Penzberg a Girona (i II)

I també tinc ganes de tastar de nou les especialitats culinàries, a excepció de les salsitxes! Tal i com també s’explicita a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Munic#Especialitats_culin.C3.A0ries) , “són típiques les salsitxes blanques (Weißwurst) que van ser creades a Munic el 1857. El Leberkäs, una espècie d'embotit calent, és una altra de les seves especialitats, acompanyat normalment amb un panet (Leberkäs mit dem Semmel). No poden faltar els Brezn, una especialitat de la fleca, on també s'hi destaquen els "Ausgezogene", unes pastes de mantega.
El que sí que no pot faltar en cap cas és la cervesa muniquesa. La més beguda és la Helles, una cervesa de baixa fermentació, però també hi és molt comuna la Weißbier, una d'alta fermentació en la qual un 50% del cereal maltejat ha de ser blat (Weizen en alemany, d'aquí el nom). El duc Wilhelm IV de Baviera va promoure la primera llei que fixava la composició de la cervesa. Segons aquesta "llei de puresa" (Reinheitsgebot) es continua produint encara avui en dia la cervesa en les múltiples fàbriques de Munic. Les marques tradicionals són Löwenbräu, Paulaner, Spatenbräu, Agustiner, Hofbräu i Hacker-Pschorr”.
Durant aquest viatge també he après que els monuments en forma d’arbre que hi ha a les ciutats o a les entrades del poble els pugen els joves (mascles) un cop a l’any i triguen hores a fer-ho, mentre ho van combinant amb grans glops de cervesa.
Em quedarà el record d’haver visitat Munic i Bavaria per tercera volta i amb ganes de tornar-hi sempre que la vida m’ho permeti!

(La imatge correspon a Munic des de la llunyania, des de l'Englisch Garten)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís