Munic, dia 2 (27 de juny de 2015): visita a Dachaus i Munic (III)

Les condicions de vida dels barracons feien posar la pell de gallina. Llits com capses de conills, la gent amuntegada, torturada, mancada d’aliment i també d’higiene. Foren molts els que moriren de fred i inanició.  La veritat és que hom surt d’allí molt tocada, pensant que encara no fa tants anys que això succeí. Se’t queda un nus a l’estómac, i més quan plovisqueja i tot queda gris com ho foren aquells infaustos dies. També corprèn moltíssim escoltar el testimoni de les persones supervivents que es poden anar escoltant a través de l’audioguia.
Els habitants del poble, coneixedors de l’holocaust que es duia a terme prop de casa seva optaren per fer-se els ornis en la majoria de casos. Quan el camp s’alliberà, els americans van classificar la població en tres grans grups: els que sabien què passava i ho obviaven, els que hi estaven en connivència i els que hi lluitaven en contra.
Fem el recorregut pel camp, amb la immensa esplanada, els barracons, la presó, etc, en silenci i per separat, cadascú capficat en els seus sentiments i pensaments.
Quan s’esdevé migdia, un xic capcots, ens retrobem i pugem a la furgoneta. Fem una petita parada tècnica per menjar una mica i no caure desmaiats, més per necessitat vital en el meu cas que no pas per gana, car tinc l’estómac ben desfet amb la barbàrie observada. Tot seguit ens encaminem ja cap a Munic, la capital de Baviera. Fem unes quantes voltes abans no trobem lloc a on aparcar i no haver de pagar. Finalment ho aconseguim i ens llencem a visitar la ciutat. Munic, tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Munich; https://ca.wikipedia.org/wiki/Munic ): “Munic (en alemany standard München [ˈmynçən] o Minga en dialecte bavarès) és la capital del Bundesland deBaviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.234.000 habitants (el 2005). Aquest fet la converteix en la dotzena ciutat en habitants de la Unió Europea. Representa un dels centres més importants a nivell econòmic, cultural i logístic del país i destaca pel seu desenvolupament i projecció de futur dins l'Europa unida. A la seva regió metropolitana s'hi conten en total uns 2,6 milions d'habitants. L'embrió de Munic és l'establiment d'un grup de monjos benedictins del monestir del Tegernsee on actualment hi ha l'església de Sant Pere (Petersbergl), a la Petersplatz. Tot i les suposicions que al segle VIII dC ja hi havia els benedictins, fixar una data concreta ha estat impossible. Per això es pren com a data de fundació de la ciutat l'any en el qual apareix citada per primer cop en un document conservat. El 1158 es cita la ciutat amb el nom de "Villa Munichen", després que el duc de Baviera i Saxònia, Heinrich der Löwe, hagués manat construir un pont sobre el riu Isar prop del lloc habitat pels monjos, on avui en dia s'hi troba un altre pont, el Lüdwigsbrücke. Després de destruir violentament el pont del bisbe de Freising, situat una mica més al nord, aquesta construcció va permetre-li controlar de forma exclusiva el transport de sal cap a Augsburg.

A partir del comerç de la sal es va formar un nucli, al qual l'emperador Friedrich I d'Alemanya li atorgà els drets de mercat, moneda i imposició d'aranzels. Encara no 50 anys més tard, el 1175, se li concedí l'estatus de ciutat i se la fortificà. (continuarà)
(La fotografia correspon al monument que clama "Mai més" que hi ha dins del camp)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís