Munic, dia 2 (27 de juny de 2015): visita a Dachaus i Munic (i VI)

Després d’una parada en una botiga per comprar un dirndl (https://en.wikipedia.org/wiki/Dirndl) , el vestit bavarès típic, Ens anem perdent pels carrers i arribem davant de l’ajuntament nou, que sembla més vell que el realment vell, a la Marienplatz (https://es.wikipedia.org/wiki/Marienplatz ) amb la torre de Sant Pere al darrere. També fem una breu visita al carrer a la plaça del mercat, a on hi ha un Biergarten. Mica en mica anem fent camí i també passem per davant del lloc a on va començar la nit dels vidres trencats (https://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_dels_vidres_trencats) . Fent el periple també acabem passant per un carrer, el Vicardigasse, a on es feia marrada per evitar haver de saludar els soldats del nazisme i que avui en dia, ha quedat marcada la fita amb unes rajoles d color diferent al terra. Tot xerrant, acabem arribant a l’Englisch garten (https://en.wikipedia.org/wiki/Englischer_Garten)  , un pulmó verd de més de 400 hectàrees. Ens perdem pel seu interior i acabem al que s’anomena la torre xinesa, que no és res més que un gran biergarten, a on fem un bon àpat, per bé que no excessivament barat... Sopem agradablement, malgrat que la pluja ens fa la guitza durant una estoneta. Amb les panxes plenes i ja més recuperats, optem per tornar cap al centre de la ciutat, però ens parem a observar com un grup de gent fa surf dins del mateix parc. Finalment, ja de fosc arribem al centre de la ciutat i ens dirigim a la Hofbraeuhaus (http://www.hofbraeuhaus.de/; https://es.wikipedia.org/wiki/Hofbr%C3%A4uhaus_am_Platzl ) , la cerveseria més coneguda de la ciutat, a on ens bevem un litre de cervesa enmig del murmuri que impera a tot l’edifici, de més de tres pisos. Però l’endemà cal matinar i optem per no fer una segona ronda, sinó que anem a buscar la furgoneta i retornem cap a Penzberg a dormir unes horetes.  
(La imatge correspon a l'Englisch Garten)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació