Munic, dia 1 (26 de juny de 2015): de Girona a Baviera (i V)

La visita no dura més de mitja horeta, però no retinc gaire informació. A més, no es poden tirar fotografies a l’interior del castell, només a les vistes, impressionants, que es poden veure des d’una grans finestrals: una immensa i verdosa plana, el castell de Hohenschwanstein al fons o bé uns llacs perduts enmig dels Alps. Quan s’acaba la visita retornem cap a la furgoneta i ens hi enfilem de nou. Tot i que semblo una marmota, no hem fet ni 10km que a ja torno a estar dormint...Quan em desperto de nou, hem fet un bon grapat de km i estem ja a la vora de Penzberg, el municipi a on viu l’amiga nostra que anem a visitar. En primer lloc ens dirigim a un bar amb terrasseta i vistes magnífiques, el cafè Extra-Bar (http://www.extra-penzberg.de/) , prop del poble, a on mentre prenem una cervesa ens esperem que ella arribi. El dia va decaient i el paisatge és preciós. A l’hivern, cobert de blanc també ha de fer molta patxoca! Quan ens retrobem tots, tenim moltes ganes d’explicar-nos coses i no callem. Però com que a Alemanya s’acostuma a menjar molt més aviat, optem per anar cap al restaurant a on omplirem la panxa. Passem pel mig de Penzberg (https://en.wikipedia.org/wiki/Penzberg) , una població sostinguda econòmicament per la multinacional farmacèutica Roche (http://www.roche.com/index.htm) , que té la seva central allí i que té treballadors d’arreu del món. De fet, passem per davant de les instal·lacions, enormes, abans d’emprendre el camí cap a on soparem, a Kreutalm, un restaurant de la població veïna de Grobweil. Kreutalm (http://www.kreutalm.de/ ) és un restaurant damunt d’un turó que ofereix una vista magnífica a un llac proper i moltíssima tranquil·litat. Allí ens trobem amb uns amics, bascos i una noia andalusa d’origen valencià, que treballen amb l’amiga que hem anat a visitar. Demanem uns quants plats típics, entre ells formatges boníssims, i com no, cervesa, especialment weissbier (https://es.wikipedia.org/wiki/Wei%C3%9Fbier), cervesa de blat. Riem un munt amb les anècdotes que van sorgint durant el sopar, però la nit, de sobte, esdevé molt surrealista quan apareix l’amo del restaurant amb algunes copes de més al damunt. Ens explica que la seva mare viu a Mèxic, que la va a visitar de tant en tant i fa que un dels cambrers posi un CD de ranxeres. Mentrestant, no calla i ens explica moltes coses. Sobretot no para de repetir que ell prové de l’aigua pura, però no deu pas ser la que avui ha engolit. També ens convida a una copa d’aiguardent, però més tard descobrirem que ens l’ha cobrada. Ens obsequia amb un clauer amb l’escut d ela seva família i ens passem allí més de dues hores, que al final, es fan ja pesades. Finalment, aconseguim marxar de nou cap a Penzberg i anem tots a casa de l’amiga, a on compartim copes i xerrameca. Finalment, muntem un petit campament improvisat al menjador de casa de la nostra amiga i dormim una horetes per agafar forces per la segona jornada en terres bavareses!
(La fotografia correspon a la vista des del extra-Penzberg cafè)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís