Viena, dia 3: de Viena a Girona, 24 de novembre de 2013



De nou, dormo com un tronc. Al matí ens llevem i no tardem gaire a marxar de casa de l’Irene, ja amb la motxilla. El barri a on viu ella és bastant nou i fins i tot, anem a una estació de tramvia recent construïda. Em conta que allí primer construeixen les infraestructures i llavors, al voltant, s’hi edifiquen les cases i els pisos. Agafem el metro/tramvia i passem de nou per sobre del Danubi. La meva amiga m’explica que van haver de desviar el Danubi  i que s’hi fixo (cosa que faig), hi ha un canal paral·lel a aquest riu navegable, que també és navegable. Ja no baixem fins al centre de la ciutat, prop de la catedral de Sant Esteve. Baixant de l’estació es pot veure unes runes que van descobrir fa no molts anys i que sembla que formarien part de la catedral de Sant Esteve!! Allí, el primer que fem és anar a esmorzar a una de les cafeteries més conegudes de Viena, a on menjo un deliciós panet dolç farcit. Amb la gana ja satisfeta, fem una última passejada per la zona central. Anem de nou cal al Hofburg. Allí hi ha bastanta activitat per ser un diumenge. La meva amiga també em vol ensenyar una església considerada pobre, però està en obres i no ho podem fer. Plovisqueja de nou, però això no resulta cap impediment per tornar a veure la Agustinerkirche des de lluny o la Michaelkirche. També, de tornada cap a agafar el metro, entrem en una església, que la meva amiga diu que està bellament decorada per dins. La veritat é que sí que ho està, però a dins ens adonem que és de l’Opus. En marxem de seguida i la propera parada que fem, i per mi gairebé última, és entrar a la catedral de Sant Esteve, aprofitant que no hi ha cua i que s’està acabant de fer missa. Per dins la veritat és que és molt bonica. Sortint per la porta, se m’escapa un somriure en sentir una senyora parlar en català. A fora, a la plaça, és normal veure-hi cavalls amb calesses per a poder fer passejades. Finalment marxem i compartim un últim cafè amb la Irene abans d’acomiadar-nos. I jo enfilo el camí cap a l’aeroport i desfaig el camí d’anada. Quan arribo a l’aeroport amb l’OBB m’adono que és una mica confús moure’s per l’aeroport. També ens obliguen a facturar l’equipatge de mà (per sort, sense cost afegit!). I desfaig el camí d’anada: cap a Barcelona, a on m’he d’esperar una estona a que surti l’equipatge i, per culpa d’això, una mica més i perdo la connexió de trens, i finalment, a Girona. Mentre m’espero que surti l’equipatge, no puc evitar sentir una conversa entre un noi madrileny i una senyora catalana que també esperen els maletes. La senyora defensa la monarquia espanyola i el noi la república! I un cop ja a Girona, somric en pensar en les estones compartides amb la meva amiga i també per la sort que tinc d’haver conegut la imperial Viena, una ciutat plena d’història (i amb uns preus un xic més barats del que m’esperava!) que m’ha agradat molt, però potser per les expectatives que en tenia, m’ha decebut un xic; de totes maneres, no em faria res tornar-hi!!! :)
(La fotografia correspon a la façana de la catedral de Sant Esteve) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís