Viena, dia 2: recorrent Viena, 23 de novembre de 2013 (I)

Suposo que pel cansament acumulat, dormo com un tronc durant tota la nit. La veritat és que a casa de l’Irene s’hi està molt bé, i tot i no tenir calefacció que funcioni bé, suposo que els tancaments són tan bons que no entra gaire aire. Esmorzem i ens passem una bona i llarga estona xerrant abans de sortir de nou cap a visitar la ciutat. Em compro un abonament de 24h pel transport públic que la veritat és que és prou econòmic i que amortitzaré de sobres durant tot el dia. La primera parada del dia la fem a la zona del rectorat de la Universitat. Viena té dues universitats i visitem el bonic edifici d’una d’elles, ni que sigui per fora. Prop d’allí també impressiona veure la silueta de la Votivkirche (http://en.wikipedia.org/wiki/Votive_Church,_Vienna) , una església neo-gòtica amb dues torres impressionants! Després continuem amb la passejada matinal. La veritat és que m’esperava que fes més fred de la que realment fa. Tornem a passar de nou per el mercat de Nadal de l’Ajuntament i allí aprofitem per comprar un parell de trossos de pastís, de Mozart concretament (http://www.food.com/recipe/mozart-cake-36227) . Em fixo que a davant també hi ha el Burgtheater, el teatre del poble (http://en.wikipedia.org/wiki/Burgtheater) .De nou, amb la llum del dia, fem el camí de la nit passada: tornem a passar per davant del Parlament, per la plaça de Maria Teresa amb el mercat de Nadal, etc. Aquest cop, però continuem el camí, tot passant per un gran mercat de queviures, direcció cap a la Karlskirche (http://www.karlskirche.at/; http://en.wikipedia.org/wiki/Karlskirche)   l’església de Sant Carles Borromeu. En aquest cas es tracta d’una església barroca. Aquesta església va ser concebuda durant la gran epidèmia de pesta que va patir Viena el 1713, per culpa de la qual van morir més de 8000 persones. En aquella època , l’emperador Carles VI (sí, el nostre arxiduc que va perdre la guerra de Successió!) va prometre que quan la ciutat s’alliberés de tant temuda epidèmia, faria construir un temple dedicat a Sant Carles Borromeu, arquebisbe de Milà i heroi de l’epidèmia de pesta del 1576. Aquesta església va ser dissenyada per Johann Bernhard Fischer von Erlach i la van pagar forçosament els jueus vienesos. El temple és un símbol del poder religiós i polític dels Habsburg. La construcció es va iniciar el 1716 i es van acabar el 1737. Per variar, a davant del temple, hi trobem un mercat de Nadal. En aquest cas, però, molt enfocat a la mainada, amb molta palla per terra i animalons per allí. No hi estem gaire, ja que el nostre proper destí és el castell de Belvedere, tot passant per una plaça monumental. 

(La fotografia correspon als jardins del castell de Belvedere)