Viena, dia 1: de Girona a Viena, 22 de novembre de 2013 (i III)

Aquest edifici va ser designat per Friedrich Schmidt (1825-1891) i va ser construït entre 1872 i 1883. Tot l’edifici té connotacions gòtiques i és realment espectacular. A la plaça de davant de l’ajuntament, com no, hi ha un mercat de Nadal. Està tot bellament il·luminat, els arbres amb diferents elements penjant, la gent passejant i la temperatura que aguanta. Veure la gent amb una tassa de vi calent a les mans ens fa venir ganes de comprar-ne un; i així ho fem.  Paguem també un dipòsit per la tassa i ens anem bevent el vi calent tot passejant per les parades. Continuem una bona estona perdudes pels carrers de la imperial Viena, contemplant la majestuositat de la ciutat i la historia que guarden les seves pedres. Desfem el camí d’anada per altres viaranys. Em sorprèn veure gent molt mudada pels carrers, gairebé sortits de pel·lícula. Finalment, passem un moment per davant de l’Òpera(http://en.wikipedia.org/wiki/Vienna_State_Opera). L'edifici, contruit entre els anys 1861 i 1869, va ser projectat pels arquitectes August Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nüll. Dissenyat amb un estil neo-renaixentista, és considerat el primer gran projecte del Ring. La nova òpera va ser inaugurada el 15 de maig 1869 amb una representació de Don Giovanni de Mozart.  Durant molt de temps va competir amb l’Òpera de Budapest per veure quina de les dues era la millor. La veritat, és que personalment trobo els dos edificis bastant similars. Es conta que l’emperador Francesc Josep va permetre que es construís l’òpera de Budapest a condició que mai superés l’òpera de Viena (http://es.wikipedia.org/wiki/Wiener_Staatsoper)  en quan a grandària. Però l’arquitecte de l’òpera de Budapest, Miklos Ylb ,així  teòricament ho feu, però un cop a dins, l’edifici era molt més impressionant. En un primer moment el monarca, quan va visitar l’òpera de Budapest no va dir res, però es va enfadar i no hi va tornar mai més. Des d’ allí mateix ja agafem el metro que ens portarà de nou a Pratestern, a on comprem alguns queviures per sopar i ja anem directament cap a casa de la Irene, situat als afores. Viena és una ciutat que està estructurada a partir del centre i llavors són com “rings”. Ella viu a un dels més allunyats del centre i hem de fer transbord i gairebé arribar al final de la línia lila. Com que fa fresqueta, enlloc de fer una caminada de vint minuts, optem per agafar un bus que gairebé ens deixa davant de casa seva mateix. I quan entrem, em saluden 5 gats que té per allí! Sopem enmig d’una molt agradable conversa que ens serveix per posar-nos al dia després d’una bona temporada i poc després, ja cap a planxar l’orella!

(La imatge correspon al Hofburg)