6D, res a celebrar

Avui jo no tinc res a celebrar. Per mi serà un dia com un altre, un dia en el qual aniré a treballar i faré la meva vida com sempre. Per què no sóc espanyola, per què no és la meva festa i no crec ni un borrall de la constitució aquesta que no és res més que una presó de pobles i de persones, paper mullat dictat al ritme dels qui en surten beneficiats. No tinc per què celebrar, ni ho faré, una festa que no és la meva i que va contra els meus principis i contra el meu poble. Espero que l'any que ve aquesta festa no aparegui en cap calendari que tingui al meu voltant. Tan de bo siguem ja lliures del llast feixuc que és Espanya.
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"