Viena, dia 1: de Girona a Viena, 22 de novembre de 2013 (II)

Tot i que no és gens tard, sembla que siguin les 10 de la nit. Plovisqueja, però molt poc, de manera que la pluja no és un impediment per passejar.  Passem per davant d’una estàtua que l’Irene que em comenta que la parts daurades són vertaderament d’or. També hi ha moltes botigues a preus estratosfèrics. La veritat és que fa una mica de ràbia veure com la gent es pot gastar gairebé 3000 euros en un abric de pell de serp, concretament, de pitó mentre que al costat hi ha gent que passa gana...Continuem la caminada fins a arribar al que avui en dia és la biblioteca, abans l’Alte Hofburg (http://hofburg.wien.info/en/; http://en.wikipedia.org/wiki/Hofburg_Palace ). D’aquest palau ja n’hi ha evidències històriques des del 1279 i ha albergat al seu interior un bon grapat de dinasties, com la dels Hasburg, entre d’altres. Actualment és el lloc a on viu el president d’Àustria i pels seus voltants també hi ha altres elements destacats, tots dins del mateix complex. A banda i banda del palau, als jardins,  hi trobem grans estàtues de l’emperador Franz Joseph. (http://en.wikipedia.org/wiki/Francis_Joseph_of_Austria) , conegut entre d’altres coses, per ser el marit de la mítica Sissí (http://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_of_Bavaria) , molt present arreu de la ciutat. Un breu i concís resum de la vida de Sissí també es troba a la viquipèdia:  “Dotada de gran bellesa, es va caracteritzar per ser una persona rebel, culta i avançada per a la seua època: fumava, parlava diversos idiomes, tenia cura de la seua figura, va viatjar per nombrosos països i detestava el protocol de la cort imperial vienesa. Alhora fou una persona marcada per una inestabilitat emocional i psicològica que li dificultava portar la vida normal d'una emperadriu d'Àustria. La fatalitat marcà fortament la seva vida: la mort de la seva primera filla, l'afusellament del seu cunyat, l'emperador Maximilià I de Mèxic i el suïcidi del seu fill, l'arxiduc Rodolf d'Àustria. L'emperadriu va morir el 1898 a Ginebra, assassinada per l'anarquista italià Luigi Lucheni.”

Veure tants elements de Sissí em va fer recordar també Budapest, a on la reina s’hi va refugiar i a on se sentia molt més a gust que no pas a Viena, i a on encara és molt i molt estimada.  Mica en mica anem caminant i arribem, com no, a un altre mercat de Nadal, en aquest cas a la plaça de Maria Teresa. Aquesta placa deu el seu nom a l’arxiduquesa austríaca del segle XVIII, també molt present a la vida quotidiana de la ciutat. “Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic. Última descendent directa per via masculina dels Habsburg, a partir d'ella els seus descendents es cognomenaren Habsburg-Lorena”. (extret de viquipèdia).

 

Hi fem una volta tot xerrant. En un costat de la plaça hi ha el museu d’art (http://www.khm.at/en/; http://en.wikipedia.org/wiki/Kunsthistorisches_Museum)  de la ciutat i en l’altre, el museu d’història natural (http://en.wikipedia.org/wiki/Naturhistorisches_Museum). Continuem passejant per allí i després de passar per davant del Parlament, ja il·luminat per les llums nadalenques, acabem just a davant de l’imponent Ajuntament, el Rathaus (http://www.wien.gv.at/english/cityhall/; http://en.wikipedia.org/wiki/Rathaus,_Vienna). Aquest edifici va ser designat per Friedrich Schmidt (1825-1891) i va ser construït entre 1872 i 1883. Tot l’edifici té connotacions gòtiques i és realment espectacular (continuarà)

(La imatge correspon a l'ajuntament, bellament il·luminat)