Viena, dia 1: de Girona a Viena, 22 de novembre de 2013 (I)


Novembre sembla més desembre que novembre. I de sobte, sembla que de l’estiu hem passat a l’hivern. Encara el dia no s’ha llevat del tot que agafo el tren que em portarà fins a l’estació de Sants a Barcelona. I des  d’allí, tot i la vaga de ferrocarrils, aconsegueixo arribar a l’aeroport. Passo els controls de seguretat preceptius i després d’esmorzar i fer temps durant una bona estona, arriba el moment d’embarcar. El destí, Viena (http://ca.wikipedia.org/wiki/Viena), la capital d’Àustria (http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ustria )! El vol és plàcid. De fet, no m’adono de gaire res, ja que quedo ben aviat adormida i gairebé no obro els ulls mandrosos fins que l’avió aterra. A Viena el dia és tristoi, ennuvolat, plujós, però això no fa pas que m’embargui la mandra. Tal i com m’havia recomanat la meva amiga Irene, a qui vaig conèixer durant la meva estada a Gent i amb qui mai he perdut el contacte, agafo un OBB, és a dir, com una mena de tramvia. En aquest cas em cal agafar l’S7, que és prou econòmic (uns 4.20 euros, en comparació amb un altre tren que va més directe però que val el doble). Així ho faig, i tal i com hem quedat amb la meva amiga, baixo a Praterstern (http://en.wikipedia.org/wiki/Wien_Praterstern_railway_station) . Només de sortir a fora, tot i que són poc més de les quatre de la tarda, ja fosqueja. Em dirigeixo cap al Pratestern; em recorda, vagament, a una espècie de Port Aventura. Una gran nòria, atraccions, etc. La veritat és que és gratuït entrar-hi, només pagues si vols pujar a algun lloc. El Praterstern, però, està aquests dies ja amb un gran mercat de Nadal. Paradetes de vi calent, d’artesania, de menjars, etc, conformen el paisatge quotidià d’aquests dies. Passejo una estona mentre espero a la meva amiga, que arriba al cap d’una estona, quan ja és del tot fosc.  M’emociono al veure-la. Són d’aquelles amistats que no veus durant anys però que són fortes i que sembla que no hagin passat dos dies des de l’última vegada que les vas veure.  Fem una breu passejada pel Praterstern i ja anem cap al centre de la ciutat, tot agafant el metro. M’explica que a Viena pots comprar un bonus per un any que val 365 euros. I pots agafar el transport públic tantes vegades com vulguis per aquest preu durant tot l’any. Per contra també em comenta que si t’enxampen sense bitllet una vegada pagues més de 100 euros, però si que t’enxampen una segona, passes a tenir antecedents penals!!!  La nostra següent destinació és ben bé al centre de la ciutat, davant de la catedral de Sant Esteve (http://www.stephanskirche.at/; http://en.wikipedia.org/wiki/St._Stephen's_Cathedral,_Vienna ). Només de sortir de la boca del metro impressiona la majestuositat de l’edifici, tot gòtic. És com un centre neural a on van a parar un munt de carrers, i com no, també hi ha un mercat de Nadal al davant. Tal i com s’explicita a la viquipèdia, “La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de la arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat. Es troba a l'Stephansplatz, al centre de la capital austríaca. L'obra va ser iniciada per Rudolf IV d'Àustria i s'aixeca sobre les ruïnes de dues esglésies anteriors, la primera d'elles una parròquia consagrada en 1147. L'edifici va experimentar també diverses reformes i ampliacions al llarg de la seva història, seguint diferents estils artístics. És el símbol religiós més important de Viena i ha estat testimoni de multitud d'esdeveniments de la història d'Àustria. A l'exterior de l'edifici es poden observar la teulada, les dues torres campanar-la sud i la nord i els pòrtics d'entrada al temple: el dels Cantors, el de les Torres, el del Bisbe i el Gegant. La campana Pummerín és una versió reconstruïda de la primitiva, que va ser danyada per un incendi. L'interior de la catedral consta de tres naus i nombrosos altars, cada un d'ells hi ha una variada quantitat d'objectes i obres d'art que van anar rebent mitjançant donacions de diferents personalitats. Com en tot temple, antigament es realitzaven enterraments sota els seus sòls, de manera que el lloc conserva els sepulcres de diversos nobles del país  (continuarà)
La fotografia correspon a la nòria del Pratestern
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís