Lampedusa (I)

Lampedusa, Sicília, les costes espanyoles, una vergonya per Europa i per la civilització. Una vergonya que tinguem els ulls clucs davant la barbàrie humana que tenim. Cada dia arriben centenars de persones cercant un món millor, un futur que en els seus països d'origen, devastats per la fam i el dolor, per les guerres i el no futur, no tenen. I aquí, els tractem pitjor que animals. Fins i tot el govern italià multa als pescadors que salven a aquesta gent d'una mort segura per ajudar a la immigració il·legal. En què ens hem convertit, si us plau. No és una gran matança les més de 200 persones que fa més d'un mes hi van perdre la vida? Per què això no és noticia? És que en aquest món encara hi ha ciutadans de primera i de segona? Desgraciadament, tinc la resposta a aquesta pregunta: sí.
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís