Flaixos de la Diada (I)


Ja fa molts dies des de la diada, gairebé dos mesos. Però encara em volten per la ment un munt d’imatges viscudes en pròpia pell i d’altres vistes per la televisió i pels diaris. La germanor, la il·lusió als ulls de la gent per endegar un projecte que ja no té aturador, generacions senceres i diverses generacions agafant-se la mà per fer del nostre un país lliure. Mares amb nadons recent nascuts, d’altres acabant de viure unes setmanes als ventres de les futures mares. Nenes i nens que no entenen molt bé què passa però saben que és quelcom molt important i que podran dir que van formar part de la HISTÒRIA.  La gent compartint converses, menjars, begudes, i  sobretot, un projecte, un somni de futur per fer realitat. Des del Pertús a Alcanar, més de 400 km de cadena, a voltes doblada o triplicada són un clam que el món escolti!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís