El buit de l'absència (un homenatge als i a les que ja no hi són)


 
El buit de l’absència
El buit de l’absència
 
no l’omple el temps,
Potser només el fa menys feixuc.
Heu anat marxant,
alguns per lleis de vida,
d’altres per la crueltat del destí.
Transcorren primaveres i estius,
tardors i hiverns,
però sempre dins del cor,
aquell deix d’enyorança.
El record de somriures compartits,
de mirades còmplices,
de projectes per acomplir
es fonen amb el desesper i la ràbia,
de saber que mai tornaran,
aquells jorns,
que són la relíquia més preuada
que porto com a equipatge
indestriable del meu destí.
Mentrestant, un dia més s’escola,
un dia més al calendari de les absències,
un dia més sense vosaltres.
I tanmateix, la vida, tossuda,
a voltes alegre, a voltes trista,
 
segueix i persisteix.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís