Flaixos de la Diada (II)

D’altres moments que em vénen a la memòria són d’un parell d’àvies que ja han passat el centenar d’anys però encara van tenir la força i les ganes de participar en aquest gran esdeveniment que ja quedarà eternament en els llibres d’història d’aquest país. Les vaques amb estelades, els murals, la gent traspassant les fronteres artificials que ens han imposat i que “separen” el país, per demostrar que som un únic poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, els gegants, les sardanes, les cadenes fetes arreu del món! Murals, proclames, un munt d’energia positiva que no va caure en cap de les provocacions que alguns eixelebrats van protagonitzar. Ara en queda el record del que ha de ser un primer pas per aconseguir fer d’aquest un país lliure! Som la generació escollida per alliberar aquest país! No en perdem l’oportunitat!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís