Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
D’altres moments que em vénen a la memòria són d’un parell
d’àvies que ja han passat el centenar d’anys però encara van tenir la força i
les ganes de participar en aquest gran esdeveniment que ja quedarà eternament
en els llibres d’història d’aquest país. Les vaques amb estelades, els murals,
la gent traspassant les fronteres artificials que ens han imposat i que
“separen” el país, per demostrar que som un únic poble, de Salses a Guardamar i
de Fraga a Maó, els gegants, les sardanes, les cadenes fetes arreu del món! Murals, proclames, un munt d’energia positiva que no va caure
en cap de les provocacions que alguns eixelebrats van protagonitzar. Ara en
queda el record del que ha de ser un primer pas per aconseguir fer d’aquest un
país lliure! Som la generació escollida per alliberar aquest país! No en perdem
l’oportunitat!
Comentaris