Flaixos de la Diada (i III)


Per acabar amb aquests flaixos de la diada que em revénen a la memòria, m’agradaria parlar del moment més trist de tots, quan un grup d’imbècils feixistes, ja que no tenen altre nom, van entrar amb violència a la delegació de la Generalitat a Madrid.  I allí, amb total impunitat van cridar consignes feixistes, van destrossar mobiliari i van insultar i amenaçar els allí presents. Després d’estar detinguts poc més de 24hores, estan ja tots al carrer i només rebran una multa. Aquesta és la democràcia espanyola, que premia els violents i castiga els no violents. Però no caurem en les seves patètiques provocacions. Ara és hora d’estar units, deixar que es podreixen els feixistes en la seva pròpia merda i fer el nostre camí vers la llibertat! I per descomptat, guanyarem!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol