Un altre gran poema de Vicent Andrés Estellés
UN AMOR, UNS CARRERS
Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història,
un amor, un destí: perdura sense els noms,
són els noms d’uns carrers, l’amor, el sol amor.
Aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos
o una alegria invicta, una delícia efímera
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Aquelles nits d’hivern, aquelles nits d’estiu.
Els amors fan l’amor, les històries la història.
Les paraules terribles
les paraules terribles que ja no diu ningú.
Aquelles mans enceses de vegades cruels,
d’altres vegades tendres.
Tots els amors, l’amor, tota la vida.
Jo no sé si està clar: per a mi sí que ho està.
Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història,
un amor, un destí: perdura sense els noms,
són els noms d’uns carrers, l’amor, el sol amor.
Aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos
o una alegria invicta, una delícia efímera
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Aquelles nits d’hivern, aquelles nits d’estiu.
Els amors fan l’amor, les històries la història.
Les paraules terribles
les paraules terribles que ja no diu ningú.
Aquelles mans enceses de vegades cruels,
d’altres vegades tendres.
Tots els amors, l’amor, tota la vida.
Jo no sé si està clar: per a mi sí que ho està.
Comentaris