Tarda de febrer


TARDA DE FEBRER
Les siluetes de l’horitzó es veuen borroses;
una boira densa obnubila el paratge.
Sobre l’esquelet d’un arbre hi sobrevola,
erràtica, una au desconeguda.
L’hivern agonitzant regala un plugim.
Les petites gotes, cansades,
descriuen camins infinits,
mentre llisquen finestra avall.
Obro la finestra i cloc les parpelles.
Els meus ulls fatigats,
regalimen nostàlgia sobre les galtes.
Somnio. Somnio amb la primavera,
plena de colors i d’alegria,
somnio amb unes faccions inventades.
O tal volta desitjades.
Sobre el rostre, la fina pluja
i les llàgrimes s’ajunten en un únic riu
vers la comissura dels llavis.
El petit doll d’esperança i tristesa,
 entra dins meu,
amatent, tebi, dolç.
Com ha de ser, segur, el teu bes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís