El cavall Barbaro i la cabra Hèrcules

Aquí al centre de New Bolton Center hi ha una gran clínica veterinària i un quadre que es repeteix a múltiples espais i despatxos: el del cavall Barbaro, que fins i tot té una entrada a la viquipèdia (http://en.wikipedia.org/wiki/Barbaro). Aquest cavall, nascut el 2003 i mort el 2009 (després que se i apliqués eutanàsia) es veu que va ser una llegenda de les carreres de cavalls, un mite al qual se li van dispensar múltiples cures i fins i tot li van fer un monument, vaja, tot un mite!(http://www.vet.upenn.edu/PennVet/News/Barbaro/tabid/849/Default.aspx). Personalment, “flipo”! I encara m’he quedat més astorada en sentir algunes històries i veure algunes instantànies: per exemple, al poc d’arribar vaig veure una cabra amb una espècie de caminador, flanquejada per no sé quants i quantes veterinàries. Em va sorprendre i molt, i més quan vaig saber la història de la cabra en qüestió, que es diu Hèrcules. Es veu que pertany a una dona que la té com a mascota i que viu a més de dues hores en cotxe del centre; l’animaló negre està infectat per un paràsit, per un nemàtode, i està vigilat per no sé quants professionals de la veterinària nit i dia, fet que li deu costar a la dona un bon dineral... Estimo molt als animals, moltíssim, i fins i tot sóc de l’opinió que a vegades (per sort només a vegades!), val més la companyia d’un animal que la de segons quines persones... però d’aquí a la mitificació que els hi fan, n’hi ha un bon tros... En alguns llocs del món sembla que és molt més important la vida d’un Barbaro o d’una Hèrcules que no la de milions d’infants... En fi... Em vénen al cap moltíssimes reflexions, però com que seria llarguíssim d’explicar, em quedo amb que ... this is America!!!!