El cavall Barbaro i la cabra Hèrcules

Aquí al centre de New Bolton Center hi ha una gran clínica veterinària i un quadre que es repeteix a múltiples espais i despatxos: el del cavall Barbaro, que fins i tot té una entrada a la viquipèdia (http://en.wikipedia.org/wiki/Barbaro). Aquest cavall, nascut el 2003 i mort el 2009 (després que se i apliqués eutanàsia) es veu que va ser una llegenda de les carreres de cavalls, un mite al qual se li van dispensar múltiples cures i fins i tot li van fer un monument, vaja, tot un mite!(http://www.vet.upenn.edu/PennVet/News/Barbaro/tabid/849/Default.aspx). Personalment, “flipo”! I encara m’he quedat més astorada en sentir algunes històries i veure algunes instantànies: per exemple, al poc d’arribar vaig veure una cabra amb una espècie de caminador, flanquejada per no sé quants i quantes veterinàries. Em va sorprendre i molt, i més quan vaig saber la història de la cabra en qüestió, que es diu Hèrcules. Es veu que pertany a una dona que la té com a mascota i que viu a més de dues hores en cotxe del centre; l’animaló negre està infectat per un paràsit, per un nemàtode, i està vigilat per no sé quants professionals de la veterinària nit i dia, fet que li deu costar a la dona un bon dineral... Estimo molt als animals, moltíssim, i fins i tot sóc de l’opinió que a vegades (per sort només a vegades!), val més la companyia d’un animal que la de segons quines persones... però d’aquí a la mitificació que els hi fan, n’hi ha un bon tros... En alguns llocs del món sembla que és molt més important la vida d’un Barbaro o d’una Hèrcules que no la de milions d’infants... En fi... Em vénen al cap moltíssimes reflexions, però com que seria llarguíssim d’explicar, em quedo amb que ... this is America!!!! 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís