Globalització

Venir a passar una temporada a Amèrica em fa adonar quan n’estem de globalitzats i de separats al mateix temps. En pocs moments puc parlar amb la família i els amics com si els tingués al davant, gràcies a la tecnologia. Tinc gairebé totes les menges que m’agraden a l’abast, etc. Però alhora m’he de familiaritzar amb una sèrie de mesures: per exemple, aquí la gasolina o el gasoil no es paguen per litre, sinó per gallons (cada gallon equival a 3.78 litres de gasoil; el litre surt a una mica menys d’un euro); les distàncies no estan en km, sinó en milles (una milla equival a uns 1609 metres), les hectàrees són en acres (un acre són 0,40468564224 hectàrees) i així podríem anar tirant. A més, hi ha l’aspecte dels endolls, que calen adaptadors per a poder -los connectar (això és una cosa que es repeteix arreu del món). Parlant amb el taxista del primer dia als EUA, era partidari que al món només hi hagués una llengua, l’anglès per fer més fàcil la comunicació... i li vaig respondre perquè l’anglès i no qualsevol altre...  Detalls que fan pensar que tot això de la globalització, tan útil i tan inútil a la vegada...