Món boig

Per desgràcia, sovint tinc la sensació que visc en un món boig, un món inhumà, a on la comunicació s’ha convertit en un bé escàs. Aquests dies abunden per la xarxa vídeos que realment fan esgarrifar: en un psiquiàtric dels Estats Units, una dona mor enmig la indiferència dels metges i pacients del centre. O un jove afganès de setze anys implorant que l’ajudin a la maleïda presó de Guantànamo. O les dones assassinades a mans de les seves parelles. O l’infant mort a mans del seu padrastre perquè segons aquest, el molestava mentre jugava a la consola. I malauradament podria omplir moltes pàgines en blanc amb aquesta llista de greuges... I no m’agrada viure en aquest món boig: m’agradaria viure en un món boig, però un món boig d’alegria i felicitat i no en aquesta trista bogeria inhumana...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol