L'agulla

Ai, agulleta, enganxada a la xeringa que em treus el son ja de fa un parell de dies. Fava que sóc, fer-me por un tros de metall tant primet que ni la llum et pot il·luminar. Però ai pobreta de mi, quin deliri d’angoixa només de pensar que em penetraràs els meus estimats sanguinis capil·lars... No entris gaire endins la meva sang, que sinó l’aire em faltarà, però amb una mica de sort avui no em faràs pas desmaiar, t’ho dic ben clar ;-)!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís